dimecres, 4 de gener de 2017

Tancament d'any

S'ha acabat el 2016. Un any ple d'emocions,  tant positives com negatives (aquest cop no diré menys positives, perquè algunes m'han dolgut molt). I jo, per acabar-ho d'adobar,  el tanco fatal: porto vàries setmanes amb un fort dolor a la zona lumbar, coxis i cadera, que m'ha deixat molt abatuda. El cas és que a la darrera analítica ja havien començat a baixar els marcadors tumorals, per la qual cosa no hauria d'haver cap "imprevist". Però entre la humitat que estem patint aquests dies, que em castiga fort als óssos, i que el tractament hormonal repercuteix més també sobre les masses òssies,  estic en un estat de dolor fortíssim. He passat de calmants suaus que normalment m'ajudaven a superar el dolor, a pastilles més fortes. Fins ahir que ja no podia quasi ni caminar i, aprofitant la visita al CAP per fer l'analítica de control i les punxades hormonals, vaig poder parlar amb el meu metge per suplicar-li un calmant més fort, perquè em veia impossible arribar a dilluns per fer-ho amb el meu oncòleg. Sort que tinc un metge, en Pere, que és una bellíssima persona i un gran professional i que vetlla per la meva salut. Així que ara, recordant els meus inicis de la malaltia, estic prenent petites dosis de morfina. Reconec que el dolor també em recorda a aquells fatídics dies de fa 5 anys i que, per tant, confio plenament en què això és el que necessito per a poder recuperar-me, tal i com ho va fer llavors.
També ha coincidit amb el canvi del tractament per la regeneració d'óssos. He deixat de rebre el famós Zometa, que m'ha acompanyat al llarg d'aquests 5 anys, primer de forma mensual i després trimestral, amb els seus 20 minuts enganxada a la màquina,  per rebre ara una injecció subcutània,  també mensual, de Denosumab. A veure si aquest canvi també ajuda a que cada cop pateixi menys dolor.
Començar l'any així només pot tenir una cosa bona: anar cap a millor!  Ara faré la carta als Reis Mags i demanaré salut, molta salut, per assegurar-me aquest propòsit.
Ah, i premi a les meves amigues (incloent-hi la meva germana): són el millor que una persona pot tenir en aquest món. Amb elles mai et pots sentir sola ni poc estimada. S'amoïnen tant per mi, per acompanyar-me, perquè no pateixi, ... que no sabría com agrair-les mai aquest esforç.  Prometo posar-me bé i celebrar-ho amb elles "por todo lo alto".
Ara, de moment,  esperar que els calmants facin feina i estreni el 2017 com cal.