dimarts, 10 de maig de 2016

"Tempus fugit"

L'expressió llatina tempus fugit sempre m'ha agradat: el temps passa, s'escapa i convida a no perdre'l. És una frase que me l'aplico o la "pateixo" molt sovint: tant pels moments que ja has gaudit com pels que s'apropen, siguin bons o dolents.

I per què en parlo? Doncs perquè tinc el record (molt bo, per cert) de la meva festa d'aniversari, amb tots els amics, que em va tenir entretinguda molts dies amb els preparatius, fins i tot moltes setmanes, i que en unes hores es va ventilar com si res. Per sort, va ser intens i ple de bons moments.

Però també ho dic perquè ara toca de nou controls i proves per veure com vaig amb la malaltia. Ahir em van fer l'analítica i els TACs a l'hospital. I ara venen uns dies d'espera per a veure resultats. En aquest cas el temps d'espera es fa etern, inquiet, amb angoixes i preocupacions. Però també penso en com corre el temps perquè recordo les anteriors proves com a molt properes: tres mesos que han passat volant!

I si penso en el temps que porto convivint amb el càncer (quasi 5 anys) també penso que se m'ha passat molt ràpid. I que aquest darrer tractament que segueixo ja és el que més temps m'està durant.

Per això dic que el temps és un factor que m'acompanya sempre "para lo bueno y para lo malo".

Ara a esperar resultats i veure si encara puc allargar més el temps de tractament sense alterar-lo.

Carpe diem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada