dijous, 11 de febrer de 2016

Reflexions

Avui fa un dia rúfol, propi per a tancar-me a fer scrap, però amb una sessió prèvia de reflexions (intentant no caure en la malenconia).
Porto ja 29 sessions de quimioteràpia i això ja es nota en el meu cos, sobre tot per les seqüeles que em deixa. Crec que el component principal d'aquest tractament és el paclitaxel i, segons he llegit (i he corroborat en mi mateixa) afecta als nervis. Tenir les 24 hores del dia un formigueig constant a les cames fa poc amigable la situació, doncs em limita molt la mobilitat i l'equilibri. Sort que ara farà 2 sessions l'equip mèdic va decidir provar unes pastilles que, tot i no estar demostrat que siguin el remei per aquesta situació, sí que han vist que a alguns pacients els hi disminueix aquest efecte tant molest. El cas és que jo puc incloure'm en aquest grup, la qual cosa m'ha alegrat molt. Però tot i aquest remei, cada cop em noto més fatigada, sense forces, amb recansa per a fer qualsevol esforç. És fotut perquè a l'hora de sortir al carrer he de mesurar molt les distàncies i calcular el recorregut d'anada i el de tornada. I també controlar de no portar pes excessiu. Sé que pot ser graciós llegir-ho (i ho escric amb un somriure) però de vegades vaig caminant i em desequilibro una mica donant la sensació d'anar beguda. El que pensarà el que vagi darrera meu! jajaja I si fot tramuntana ja ni us ho explico... A casa tancada!
Fora conyes, segons l'oncòleg, els límits els he de posar jo: o bé perquè el tractament deixi de fer efecte i els marcadors es disparin "a lo loco" o bé perquè la meva qualitat de vida i estat físic ja no sigui suportable. De moment. segueixo endavant!

I ara a preparar la meva festa de 50 anys!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada