divendres, 26 de febrer de 2016

Fer-se gran

Aquest any toca fer els 50 anys. Això comporta, a part de preparar una gran festa, fer-se algunes reflexions. Normalment, la gent s'amoïna de fer-se gran, de fer anys. I jo, en canvi, desitjo fer anys, fer-me gran, envellir. M'he trobat amb gent que ja no vol dir l'edat que té o que mira de falsejar-la. Jo dic molt orgullosa que aquest any toco ja la cinquantena. Reconec que sempre m'ha agradat celebrar el meu aniversari, però ara encara més. I penso amb nostàlgia i un punt de por si podré arribar als 60. Ganes les tinc, però de vegades veig que el camí es complica i, enlloc d'allargar-se, s'escurça i em posa traves. Per això sempre dic que cal viure el moment intensament, gaudir-lo, compartir-lo amb qui més t'estima i fer de cada instant un record agradable.

Hi ha un munt de projectes que he deixat aparcats, alguns compartits amb les amigues com quan deiem que quan ens jubiléssim viatjaríem un munt i que aniríem a viure a una residència totes juntes per poder seguir fent les nostres xerrades. I, és clar, això ja seria amb una edat avançada.

Jo ja sóc pensionista, ja estic fora del món laboral actiu, ja estic "jubilada". He corregut molt més que elles en aquest aspecte. Sembla com si el meu timeline hagués patit un tall i algú m'hagués esborrat part de la meva vida: dels 45 als 65 directa!

Però com que la cronologia anual és la que marca la nostra vida i el que val és el que posa el document d'identitat, aquest any toca fer els 50 anys!!!!!!! Penso gaudir-los i celebrar-los fantàsticament amb la família i els millors amics que tinc!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada