dimecres, 17 de juny de 2015

Avui ja fa 4 anys

Avui faig 4 anyets del meu "altre aniversari". Així que toca fer una mica d'anàlisi de recorregut, veure el que he canviat al llarg d'aquest temps, com la lluita segueix (confesso que de vegades per inèrcia, sense adonar-me, i d'altres plantant cara a l'enemic) i com la gent que m'estima i que no m'ha deixat en cap moment segueix aquí, ajudant-me a superar el dia a dia. 

Sé que ho he dit més d'un cop, però crec fermament que l'entorn agradable fa molt més suportable la lluita. Ja he dit moltes vegades que al principi la criba d'amistats va ser molt intensa i, perquè no, molt desconcertant. Van desaparèixer moltes coses a l'hora: la rutina laboral, el meu dia a dia, les meves nits de gresca, els companys, amics, gent molt propera, ... D'algunes persones ja m'esperava la "desconnexió", però d'altres em van doldre molt perquè penses que tens una amistat forta o que has entregat molt en moments que l'altre ho ha necessitat. Ja és ben cert allò de que no has d'esperar que et retornin el que tu has entregat amb totes les teves forces i ganes. I en aquell moment que has d'assumir aquesta nova vida, aquest nou camí, hagués estat bo comptar amb tots. Però vaja, de tot se n'aprèn. També vull deixar clar que els que han seguit amb mi ho han fet genial! I que els forats deixats els he anat omplint amb d'altra gent també meravellosa. Reconec que la situació és complexa i que cadascú té la seva vida i sentiments. I qui ha decidit quedar-se pel camí tindrà els seus motius. També jo he decidit fer la meva selecció, perquè no!

I del nou estil de vida, no em puc queixar. He recuperat la meva vessant artística i creativa, amb l'scrap. I m'he adaptat perfectament a la vida relaxant de Palamós. Sempre havia dit que quan em jubilés aniria a viure al poble. Certament no he faltat a la meva paraula: tinc una jubilació avançada o al menys sóc pensionista acreditada! Gràcies a aquest canvi d'entorn, he conegut també a gent encantadora, que m'han acollit molt bé (i també diré que m'han viciat a gaudir de tot això) i amb la que em sento molt propera i estimada.

Tampoc he deixat de banda la meva relació amb Barcelona: d'això se n'encarrega el metge, de programar-me les visites, controls, analítiques, tractaments, ... A part de les festetes familiars i les visites als papes. I quan la gent em pregunta si no estic cansada de baixar cada dos per tres a fer el seguiment, jo els responc que abans em llevava cada dia a primera hora per anar a treballar i no passava res. Tot és habituar-se a aquesta nova rutina.

I de la malaltia, comentar que intento que no sigui el meu centre d'atenció, que convisqui amb mi. De vegades ella intenta guanyar la partida deixant-me feta una coca (sobre tot pels efectes secundaris de la quimio als peus, el famós formigueig agobiant i punyeterament constant i intens!). Però jo sempre miro d'enganyar la situació fent d'altres activitats per superar aquests mals moments. M'he aficionat molt a veure pel·lícules (gràcies a Wuaki.tv), a part dels meus moments "scraperos".

Sé que aquesta aventura té els seus d'alts i baixos. Així que he d'aprofitar els moments bons per fer tot allò que em vingui de gust i pugui fer. I quan vinguin maldades ja confiaré en que de nou encertin amb el nou tractament.

També és cert que aquest darrer any, tot i les seqüeles que em provoca la quimio, he pogut anar-me'n de viatge a Islàndia. No em puc queixar...

Són 4 anys de guanyar batalles amb ganes i valentia. I desitjo amb totes les meves forces (les que les defenses em deixin, és clar) seguir celebrant-ne molts més. Confio al 100% en l'avanç mèdic. Em considero fan dels investigadors, sobre tot oncològics, i animo a tots els governs, estaments socials, mèdics, privats, públics, ... a seguir invertint en aquest camp. Només així podem fer que els meus aniversaris es multipliquin.

I ara... a celebrar-ho!!!!!