dimecres, 22 d’abril de 2015

Nou control

No sé si he comentat en altres entrades el neguit que agafo quan m'han de fer proves. I, sobre tot, des de que em van detectar la infecció al fetge i jo no havia patit cap símptoma que m'avises d'aquesta alteració. És una de les altres "putades" que provoca el càncer: ell va a la seva i no necessàriament has de notar-ho de forma física i aparent. Per això, és clar, són tants controls seguits.

Ja només amb les analítiques vaig una mica expectant, doncs una mínima alteració ja suposa un canvi de tractament.

Doncs aquest cop va tocar fer-me un TAC de control (a part de l'analítica de rigor). Cada 3 mesos em fan aquesta prova, per a poder anar contrastant la nova amb les anteriors i veure si hi ha cap alteració (cap a millor o cap a pitjor, és clar). I com que ja porto 16 sessions de quimio, sempre tens la cosa aquella de pensar que el tractament ja està esgotant-se i el meu cos presentant resistència.

Per sort, de nou els resultats han estat correctes: cap alteració respecte de l'anterior prova.

Buf! Ara només a patir amb les analítiques i a esperar, si no hi ha cap ensurt a la sang, tres mesos més.

Només puc dir: sort que estic molt controlada!

Prova superada!!!!

Doncs sí, per fi, desprès de més de 4 anys, he pogut fer un viatge "d'aventura". Confesso que anava amb por, sobre tot per no alterar els plans de grup i de no patir cap recaiguda que alterés tot el viatge. Però res d'això va succeir: vaig poder fer tot el recorregut sense complicacions.

Anava ben alliçonada amb les recomanacions i prescripcions mèdiques. Fins i tot, vaig contractar una assegurança de viatges molt més complerta per si calia tornar abans d'hora (previsora que és una).

I al final, el viatge va resultar ser tot un èxit. Com a teràpia jo diria que molt recomanable. A això cal afegir el caliu humà del grup, amb el qual repetiria molts més viatges; el país, ple de contrastes i vistes úniques i exclusives; i el poder gaudir de l'eclipsi de Sol i de nits d'aurores boreals intenses. Ah! I els meus pals de trekking que em van acompanyar a totes les excursions i que van ser la meva salvació per pal·liar els sobre-esforços i cansament.

Llàstima que només tornar ja em toqués una nova sessió de quimio que em va fer tornar d'immediat a la realitat.

Però... que me quiten lo bailao!