dissabte, 21 de febrer de 2015

I ja en són 13!

Aquest dilluns va tocar la tretzena sessió de quimio. Sí, sí, ja en porto 13!!!!! I tot i que és un número associat a la mala sort, de moment, en el meu cas, no m'ha comportat cap accident. Més aviat al contrari: tinc permís per anar-me'n de viatge!!!!

És graciós pensar això del "permís", doncs segons les circumstàncies depens d'uns o altres: de petita, lògicament, dels pares; quan ets adult, del cap de la feina; i ara, en el meu cas, del metge.

Però sí, l'he aconseguit!

A l'època precàncer intentava viatjar vàries vegades a l'any, estant un dels viatges més d'aventura, bàsicament per "caçar" eclipsis de Sol. Així, amb l'excusa, visitava països de tot el món. I els altres viatges, més curtets, en cotxe i en ruta per zones d'interès tant gastronòmic i enològic, com culturals.

Però des de que convisc amb el càncer, degut a la meva limitació de mobilitat, els viatges es van limitar a uns Palamós-Barcelona-Palamós, per anar a l'hospital, algunes escapades a casa de la família i sortides puntuals pels pobles de l'Empordà. Com a escapada més llarga, la prova de resistència que vaig fer a la Catalunya Nord amb la Montse i l'estada de cap de setmana a Tarragona ara fa just un any. Així que molta aventura no es pot considerar que sigui... Tot i que per a mi, en algun moment va ser tota una odissea!

I dilluns, un cop rebut el vist-i-plau del metge (amb un munt de recomanacions, indicacions i receptes), vaig donar el pistoletazo de salida a una nova prova de superació: me'n vaig a Islàndia!!!!

La barreja d'emocions, nervis, sensacions reviscudes, ganes, ... van superar totes les meves expectatives. Crec que el que vaig sentir en aquell moment va superar les alegries que tinc quan l'oncòleg em diu que torno a tenir els marcadors estabilitzats.

Ara pensar com m'ho faré per remuntar la caiguda de defenses de la propera sessió (la catorze), fer la maleta i marxar. Però això ja serà un altre problema a superar!

Així que declaro el número 13 indultat d'aquesta penitència malaurada.

2 comentaris: