divendres, 9 de gener de 2015

Ja en porto 11

Doncs sí, aquest dimecres em van posar la 11a dosi de quimio. Em tocava el dia 5, vigília de Reis. Però sabent que a les 48 hores em deixa fluixa, vaig demanar a l'oncòleg poder canviar-ho per 2 dies desprès, per poder passar la nit de Reis amb la il·lusió corresponent i sense haver de començar a patir les seqüeles del tractament. Va ser la rematada final de festes.

El dia va estar molt accidentata l'hospital: ordinadors que no funcionaven, més gent de l'habitual (suposo que es van solapar els del dia de festa), administrativa nova, un emmanillat i custodiat per dos policies ... Vaja, que vaig estar entretinguda tota l'estona. Sembla mentida com amb un no-rés es crea el caos!

Per sort, la meva amiga Montse em va recollir i, un cop dinadetes, em va pujar a Palamós, a casa meva, en cotxe. Així vaig anar més còmoda i amb la maleta i bossa de regals sense haver d'arrossegar per totes bandes.

De la visita només comentar que tot segueix estabilitzat. Però com que des de l'agost no feien més que analítiques i cap altra prova, millor programar un tac. O sigui que per a la propera tindré un "completito" i més notícies. Espero que bones...

I els soldadets ja actuant en el meu cos: començo a patir la fluixera de cames, la manca de forces en la coordinació de moviments i aquella estranya sensació d'haver perdut el gust. A part de l'eterna i incòmoda sensació de "peus de suro" que m'acompanya a tota hora. Quin pal!

Així que el que ara toca és..... PACIÈNCIA!!!!!!!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada