dimarts, 17 de gener de 2012

Uns quants principis

Remenant per la xarxa he trobat un decàleg del pacient oncològic que he trobat prou encertat (descartant d'altres que posaven la base de la meva recuperació en el misticisme i la religió):
  1. Conèixer el diagnòstic per a saber contra què lluitar
  2. Millorant la qualitat de vida es millora la salut
  3. Aprendre a estimar-se, millorar l'autoestima, recuperar la dignitat
  4. Poder dir NO quan és necesari
  5. Ser protagonista sortint de la passivitat i de la posició de víctima
  6. Descobrir la força que cadascú té a l'interior
  7. Viure l'ara intensament
  8. Trencar amb els mites de contagi de la malaltia
  9. Estar a l'interior del vaixell que navega cap a la Vida
  10. Saber que ajudant als demés s'ajuda a un mateix
Crec que són principis prou aplicables per al meu cas.

Però també és interesant el decàleg del familiar o amic del pacient oncològic:
  1. Acompanya'l, però no l'agobiis
  2. Respecta'l, però no el temis
  3. Anima'l, però no el menteixis
  4. Comprent-lo, però no el justifiquis
  5. Estima'l, però no el compadeixis
  6. Conten-lo, però no el reprimeixis
  7. Cuida'l, però no el vigilis
  8. Consenteix-lo, però no el malcriis
  9. Escolta'l, però respecta el seu silenci
  10. Ajuda'l, però sense oblidar-se d'un mateix
M'he llegit aquests principis vàries vegades i crec que són prou significatius, tant els meus com els de les persones que m'envolten. Per a mi el més dur és el 4, doncs dir NO quan un vol fer coses però no poder és potser el que et fa veure lo dura que és la realitat. També diria que és el que costa que la resta de gent entengui i no es prengui com un "no voler".
I de la part segona, el que m'he trobat amb més dificultat per a entendre per la gent és el 9, sobre tot pel que respecta al meu silenci. I potser pel mateix motiu: el no poder parlar o no estar amb gent en algun moment de vegades s'entén com un "no voler" comunicació, quan realment el silenci és un "no poder" comunicar-se, un silenci terapèutic. No confondre solitud amb estar sol, ni silenci amb incomunicació.

M'agradaria que tothom s'ho llegís i reflexionés tant per la part que em toca a mi com pel que s'ha d'aplicar un mateix. La cosa va per llarg i tenim temps tots per adaptar-nos...