dimecres, 19 d’octubre de 2011

Dia Internacional del Càncer de Mama

Avui és el Dia Internacional del Càncer de Mama i tothom del meu voltant s'està assabentant i fent-ho saber.
Hi ha qui no el pateix però coneix a algú que sí i hi ha que estan o han lluitat amb més o menys èxit.
Avui en dia hi ha més d'un tractament i podriem dir que és "a la carta". Això és bo.
Cal que qui el tingui pensi sempre en positiu, que és una malaltia tractable i curable, que sigui com sigui hi ha una possibilitat de vèncer per sempre. Però també cal que qui estigui al seu costat ho entengui, ho assimili i accepti al malalt, amb els seus mals dies, amb les seves recanses, però sobre tot amb les seves ganes de viure. Que estar malalt no és per donar pena o lluir una amistat amb aquesta malaltia. Es un estar cada dia, ni que sigui en silenci, recolzar-la, buscar els moments quotidians i fer-los crèixer, riure, ... Vaja, fer que aquests dies "fora de lo normal" es tornin molt agradables i que la pujada no sigui tant dura, que si un empeny l'altre hi arriba.
Jo puc dir que tinc la sort de comptar amb molt bons amics, que procuren que el meu canvi de vida sigui agradable, que estan aquí pel que sigui. No cal enganxar-se físicament al malalt. De vegades estar sol és bo, doncs dona per pensar, per assimilar la situació, per valorar el que encara es té. Però és cert que el contacte humà, ni que sigui virtual, és prou important com per saber que no estic sola.
I ser positiu, pensar que això només és una prova més de la vàlua de la persona, i que d'una manera o altra pots sortir-te'n, que tens moltes coses per fer. Pots tenir algun dia que no entenguis el perquè però també aquest serveix per veure que ets excepcional i que te'n pots ensortir.
Des d'aquí encoratjo a tota la gent que pateix aquesta malaltia directa o indirectament a no baixar la guàrdia, a no perdre l'esperança i, sobre tot, a creure que ens en podem ensortir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada