dijous, 1 de setembre de 2011

Marcador: 2-0

Ja fa 3 mesos des del diagnòstic. I una de les coses que recordo de les mils que em van dir el primer dia és que al principi els controls per saber si tot va bé s'anirien fent molt seguits. Però per veure si el tractament és correcte i el meu cos l'està acceptant, és als 3 mesos més o menys. Així que vaig a la visita amb l'oncòleg amb l'esperança de rebre bones notícies (4 dies abans ja m'havien fet una analítica complerta) i que em programin d'altres proves (gamma òssia, resonàncies, ...). Doncs, com diria el meu pare: todo mi gozo en un pozo. No solament no tenen el resultat complert de l'analítica (altre cop manquen els marcadors específics) sinó que el doctor no hi és, està de vacances. Val a dir que només el conec de la primera visita: va ser pare als pocs dies i es va agafar una baixa paternal. Per això la resta de visites les vaig anar seguint amb una de les seves companyes de professió, que també estava aquest dia de vacances. Així que una tercera oncòloga em deia que no podia donar-me més notícies, però que de moment semblava que tot anava bé i que, pel que havia llegit al meu informe, estava portant-ho molt bé i reaccionat molt ràpid a tot.

Decepció a la sortida. Haurem d'esperar un mes més per a que em facin més proves per saber quina és l'evolució.

Però sí que puc dir que als 3 dies em donaven una gran notícia: dos dels marcadors cancerígens havien canviat positivament! Un d'ells havia disminuit quasi la meitat i l'altre estava ja dins l'espectre de la normalitat (paraules tècniques). Per tant, el tractament era correcte! Seguim endavant!