dimarts, 19 de juliol de 2011

Lo que corre por mis venas...

Recordo que de petita, quan feia classes de Ciències Naturals i tocava la part de "el cuerpo humano", et feien fer un dibuix del cor amb la sang que entrava de color vermell i la que sortia de color blau (avui segur que algun culé faria alguna al·lusió...). No acabava d'entendre com el cor era capaç de "tintar" la sang i fer aquest miracle intern.

Doncs avui crec que ho he acabat d'entendre, o com a mínim que tinc dos menes de sang: m'han fet una analítica, per veure l'evolució del tractament i quan, passades unes hores m'ha visita l'oncòloga, m'ha dit que calia repetir les proves perquè no tenia tots els indicadors que necessitava. I jo he pensat: si la sang que m'han tret és la meva, allí ha d'haver-hi tot, no?

Però com que el metges en saben més que jo d'aquestes coses, he consentit una altra extracció (qui ho anava a dir... jo que només entrar en un hospital em desmaiava!), però per si de cas i recordant el dibuixet escolar, he donat l'altre braç.

I sí, aquest cop sí que ha valgut!

Conclusió: per la sang corren masses indicadors i no sempre es tenen a la primera o potser, la propera vegada, que les infermeres mirin bé quines són les proves a fer amb ella!
Per cert, tinc la sang molt bona, no en el sentit vampíric, sinó en quan a aquests fantàstics indicadors.

2 comentaris:

  1. Crec que el teu llibre tenia un problema de tintada o bé jo un problema de memòria que també pot ser degut a la meva avançada edat. Però crec recordar que entava blava i sortia vermella. En qualsevol cas tan li fa.

    ResponElimina
  2. Segurament tens raó, però recorda que jo, a part de tenir una H, sóc esquerrana i per tant, ho tinc tot a la meva manera! jajajaja

    ResponElimina