dimarts, 12 de juliol de 2011

Al Santuari

Per fi m'he decidit: "me he armado de valor" i he pujat a reposar al meu santuari, a casa meva, a Palamós.
Dic lo de que "me he armado de valor..." perquè el fet de pensar que tenia que estar asseguda una hora i pico dins el cotxe, no era massa convincent per a mi i el meu estat de salut.
Però com tot, he tingut premi: ara estic sentint la brisa del mar, el soroll escandalòs de les gavines, veient els núvols amenaçadors d'alta mar i pensant que què és millor si començar a llegir "A sang freda" de Truman Capote (per qui no ho sàpiga, el va escriure al 1966 precissament aquí, a Palamós) o "si tu me dices ven lo dejo todo... pero dime ven" de l'Albert Espinosa.
Crec que estic en el millor entorn per seguir la meva teràpia positiva!
Provarem 3 dies de supervivència i després faré balanç de "lo bueno y lo malo". Espero més la primera part que la segona. I aquesta darrera la deixo també supeditada a la visita de seguiment amb l'oncòloga del proper dimarts.
Per cert, el dinar ha estat també de premi: a La María de Cadaqués (lloc habitual també d'en Truman) amb uns musclos de roca i arròs a la cassola!

1 comentari:

  1. Seguro que con esas sensaciones todo irá a mejor. Me alegro mucho de tu positivismo, de las gaviotas, de las nubes.... pero lo de la comida ¡me da una envidia!!!!! besos, guapa!

    ResponElimina