dimarts, 28 de juny de 2011

Radioactivewoman de nou!

Avui la prova ha estat de cor (no vull dir de sentiment, sinó d'aquest múscul bombejador de sang). Volen veure els indicadors com els tinc i els factors (no sé quines paraulotes mèdiques defineixen això). Però vaja, és una prova que, de nou, m'injecten un isòtop a la sang i controlen el ritme i frequència del cor (si això ho llegeixen l'Ivan i la Pili de ben segur que em maten per l'explicació tant vulgar que faig, però és el que hi ha!).
Aquest cop he anat amb la meva germana, que per alguna cosa és la gran dels germans! Ens hem rigut una mica, tant amb la "novatada" d'arribar i no saber que hi havia un torn de gent esperant (és el que passa quan un arriba abans d'hora), com en els moments d'espera entre injecció i extracció. Comentari: tot i la bronca d'una maleducada senyora, hem entrat les primeres a les proves! Es que sembla que si no ens podem queixar no som feliços...
Es una passada: t'injecten un líquid (no pregunteu quin...) i et fan esperar uns quinze minuts. Després t'extreuen sang que la barregen amb l'isòtop dins una xeringa de plom i tornes a esperar-te un quart d'hora més. Al final et posen el combinat a dins i et passen de nou per l'scanner.
Ara ja no sé si sóc superwoman, si tinc tanta radiació que podria fer les proves d'apagat de la central nuclear del Japó o si l'isòtop ja ha abandonat el meu cos. Vaja, que si fins ara els meus amics em deien que tenia la "niña del exorcista" a dintre, ara no sé si explicar-los que aquesta està tant acollonida que potser trigui en manifestar-se de nou!
I amb aquesta prova, final del previ del tractament!!!!! Ja sóc lliure!!!!!!
Només he d'esperar hora a l'oncòleg i que ja em doni el tret de sortida per començar el tractament. Quan abans comenci, abans acabaré, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada