dimarts, 21 de juny de 2011

Proves i més proves...

Primer de tot, quin bon tracte estic rebent per part de tot l'equip mèdic de l'Hospital del Mar! I com m'emprenya veure totes aquelles pancartes manifestant la indignació per la reducció de personal. Jo, si pogués, els doblava el sou! Quin munt d'humanitat que he trobat... M'he sentit ben tractada, escoltada, recolzada, ... vaja que si ho han fet per quedar bé amb el meu germà, aquest no podrà queixar-se en sa vida!
Podria fer un resum de totes les proves que m'estan fent, però recordar-les em fa posar-me pitjor, sobre tot les biopsies que, tot i fer-me-les amb anestèsia, vaig patir tant que vaig pensar que si amb aquest patiment no em posava bona ja no hi havia res a fer! No us podeu imaginar el que és sentir el "clec" i notar com et treuen el cilindre de mostra, diferents vegades. Crec que la camilla encara té la marca de les meves mans! Espero que aquestes mostres siguin més que suficients per a tot el tractament.
A part, avui m'han fet dues analítiques (amb lo que jo patia abans només veure una agulla...) i una ecografia més (divendres ja en vaig patir altres juntament amb més resonàncies i TACs per diverses parts del cos).
Però el més important: la meva primera visita a l'oncòleg. Al no tenir encara els resultats de tot el que m'havien fet, em va explicar molt per sobre quins tractaments hi havien, el que caldria fer en primer lloc i, sobre tot, demanar-me encara més proves, aquest cop per veure quin "aguante" podria tenir el meu cos i quines les parts més afectades.
En aquests moments l'únic que desitjo és que ell tingui clar on tinc TOT el mal, per poder atacar-lo sigui com sigui, i per mi el temps serà relatiu. Lo important és tenir aquest temps, tenir un futur, ara massa present.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada