dijous, 23 de juny de 2011

Metre cinquanta-cinc!

Tinc el càncer estès pels óssos. Així que cal tenir molt clar a on i fer que aquest sigui el primer objectiu a tractar.
De nou m'han "passat pel tubo", però ja els he dit que no s'amoinessin, que només media metre cinaquanta-cinc i de seguida acabaríem! Sembla ser que a aixó se l'anomena Raig gamma òssia. M'han injectat un isòtop a les venes i, de cop, m'he sentit com una superheroina de còmic! Igual sortia volant o començava a atreure tots els objectes metàlics, o a veure a la gent despullada... Quina gràcia!
A part, també han aprofitat per fer-me una nova resonància, aquest cop d'abdomen. Començo a pensar que els agrada veure'm, com a mínim les meves "interioritats". Volen assegurar-se (sobre tot el meu germà) de que no hi hagi res més, que el que veuen està tot controlat.
M'agrada estar segura, malalta, però sabent-ho tot!
Només em quedarà una prova més, la del cor, que me la faran el proper dilluns. Així em deixen passar la verbena de Sant Joan tranquil·la...
Mentrestant vaig parlant amb la gent més directa. Em veig en cor de fer-ho. Tinc moltes forces i prefereixo donar la "notícia" per telèfon que no pas per correu. Lamentablement no s'ho prenen gaire bé, a tots els agafa per sorpresa i qui més qui menys es queda mut, sense saber què dir. Jo sí que ho sé: els deixo uns dies per assumir-ho però compto moltíssim amb tots! Necessito el seu recolzament sigui com sigui. Sé que tots voldrien estar amb mi, però ja els he dit que ara sóc la persona més egoista del món i que jo decidiré quan i com vull estar amb la gent. Tothom em posa reptes finals per fer coses que saben que m'agraden. Sé que tenen molt bona voluntat i jo, en principi, paraula per voler complir-ho. Anirem fent! Només faltaria que ara m'hagués de posar nerviosa pensant en tot el que tinc pendent...!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada